Estudis i proves de Pere Puig

Estudios y pruebas de Pere Puig

Estudi per cotxe, home, barret, carretera, bosc i lluna. /
Estudio para coche, hombre, sombrero, carretera, bosque y luna.

 

Vaja…! Quin món de mones / !Vaya…! Que mundo de monos…

 

Criptic man

 

Primícia/Primicia

Experiments i esbossos de Pere Puig II

Experimentos y bocetos de Pere Puig II

amb discreció

 

Μediterranean FACES Rostres de la mediterrània Πρόσωπα της Μεσογείου

 

A cup of tea for you

 

Walking to Arkansas

 

Animació Faules de La Fontaine, procés de treball de “El Lleó i el Mosquit”

El diumenge passat vaig veure de nou la representació de Les Faules de La Fontaine al CaixaForum. La interpretació dels Solistes de l’Orquestra de Cadaqués es boníssima, i molt ben sincronitzada amb el tempo de l’animació, cosa molt complicada perquè l’animació va lligada a la música al mil·límetre. La narració de la Núria Cuyàs també és fantàstica! Tot seguit poso algunes imatges per veure els esbossos i el procés de treball de El lleó i el mosquit, així com la versió castellana d’aquesta animació, narrada per Gonzalo de Castro.

Animación Fábulas de La Fontaine, proceso de trabajo de “El León y el Mosquito”
El pasado domingo vi otra vez la representación de las Fábulas de La Fontaine en el CaixaForum. La interpretación de los Solistes de l’Orquestra de Cadaqués es muy buena, y muy bien sincronitzada con el tempo de la animación, cosa muy complicada porqué la animación va ligada a la música al milímetro. ¡La narración de Núria Cuyàs también es fantàstica! A continuación pongo algunas imágenes para ver los bocetos y el proceso de trabajo de El León y el Mosquito, así como la versión en castellano de dicha animación, narrada per Gonzalo de Castro.

 

Danilo Guaitoli al programa de ràdio “Més content que un gínjol”.

Danilo Guaitoli al programa de ràdio “Més content que un gínjol”.

Ara és el torn de l’entrevista del Danilo, a propòsit de la presentació del llibre “Per un tros de cel” a la Biblioteca Armand Cardona Torrandell, de Vilanova i la Geltrú. La podeu escoltar aquí:
Més content que un gínjol
Entrevista a Danilo Guaitoli

Danilo Guaitoli en el programa de radio “Més content que un gínjol”.
Ahora llega el turno de la entrevista de Danilo, a propósito de la presentación del libro “Per un tros de cel” en la Biblioteca Armand Cardona Torrandell, de Vilanova i la Geltrú. La podéis escuchar aquí:
Més content que un gínjol
Entrevista a Danilo Guaitoli

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Pere Puig al programa de ràdio “Més content que un gínjol”.

Després de la presentació de “Per un tros de cel” a la Biblioteca Armand Cardona Torrandell, de Vilanova i la Geltrú, la Susana Peix va demanar als dos autors de fer-li’s una entrevista telefònica pel seu programa al Canal Blau FM, Més content que un gínjol. Aquí va la primera de les dues, la de Pere Puig.
Més content que un gínjol
Entrevista a Pere Puig

Pere Puig en el programa de radio “Més content que un gínjol”.
Después de la presentación de “Per un tros de cel” en la Biblioteca Armand Cardona Torrandell, de Vilanova i la Geltrú, Susana Peix propuso a los dos autores hacerles una entrevista telefónica para su programa en el Canal Blau FM, Més content que un gínjol. Aquí tenéis la primera de las dos, la de Pere Puig.
Més content que un gínjol
Entrevista a Pere Puig

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

“Per un tros de cel”, el procés de les il•lustracions.

A “Per un tros de cel” s’explica el procés de pujada i caiguda que s’ha manifestat amb l’actual crisi econòmica. Un sistema de divisió i de fragmentació que crea un Frankenstein que acaba esclatant en mil trossos. Per fer les il·lustracions he volgut utilitzar la tècnica del collage, tallant i enganxant els diferents trossos que configuren els personatges i l’escenari, fent servir papers, cartolines, tisores, cúter, pastels, tinta xina, Pritt, Blu Tack, algunes peces de roba i l’ombra dels diferents relleus de papers que m’agrada que reprodueixi l’escàner. Un escenari, com la realitat, de cartró pedra.

“Per un tros de cel”, el proceso de las ilustraciones.
En “Per un tros de cel” se explica el proceso de subida y bajada que ha sucedido con la actual crisis económica. Un sistema de división y fragmentación que crea un  Frankenstein que acaba explotando en mil pedazos. Para hacer las ilustraciones he ultilizado la técnica del collage, cortando y pegando los distintos trozos que configuran los personajes y el escenario, con papeles, cartulinas, tijeras, cúter, pasteles, tinta china, Pritt, Blu Tack, algunos trozos de ropa y la sombra de los diferentes relieves de papel que me gusta que el escaner reproduzca. Un escenario de cartón piedra, como la realidad misma.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Hannah Arendt per a tots els públics

Fer un llibre per nens basant-se en l’obra d’una filòsofa con Hannah Arendt és un repte. I encara més quan es tracta d’un tema complexe com l’Holocaust i la Banalitat del mal. Veure després la versió cinematogràfica de la mateixa obra d’Arendt a partir de la qual en vaig fer la meva versió lliure a “Quan els ogres es queden sols”, és apassionant. Vaig veure la pel·lícula “Hannah Arendt”, de Margarethe Von Trotta, a la Filmoteca de Barcelona, i val moltíssim la pena! El tema continua essent d’una rabiosa actualitat, sobretot pel que té a veure amb el concepte de responsabilitat.
No confondre la banalitat del mal amb la banalització del mal.

Hannah Arendt para todos los públicos
Hacer un libro para niños basándose en la obra de una filósofa como Hannah Arendt es un reto. Y aún más tratándose de un tema complejo como el Holocausto y la Banalidad del mal. Tener la oportunidad de ver después la versión cinematográfica de la misma obra de Arendt a partir de la cual realicé mi versión libre en “Cuando los ogros se quedan solos”, es apasionante. Vi la película “Hannah Arendt”, de Margarethe Von Trotta, en la Filmoteca de Barcelona, y vale muchísimo la pena. El tema continúa siendo de rabiosa actualidad, sobretodo en lo que concierne al concepto de responsabilidad. No confundir la banalidad del mal con la banalización del mal.

Esbossos i dibuixos de“Quan els ogres es queden sols”

Abans de parlar de la nova presentació del llibre, aquí teniu una mostra d’alguns dibuixos més del llibre amb els corresponents esbossos i una idea de quin és el procés de treball.

Bocetos y dibujos de Cuando los ogros se quedan solos
Antes de hablar de la próxima presentación del libro, he aquí la muestra de algunos dibujos más con sus bocetos correspondientes y una idea de cual es el  proceso de trabajo.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

El senyor, el barret i el cacauet: dibuixos de Pere Puig en busca d’editor 2

El què m’agrada molt de l’estil de dibuix de El senyor, el barret i el cacauet és que és molt intuitiu, no requereix pràcticament esbossos i la rapidesa de la realització dels dibuixos dóna agradables sorpreses ja des del moment en que es col.loquen les diferents peces sobre la taula per fer-ne les fotografies. Les fotografies, per un que no és fotògraf, són el punt més complicat; pero tampoc no n’hi ha per tant: una bona llum freda general de fluorescent i una altra de local, també blanca, per domesticar les ombres de la millor manera. Amb els següents esbossos i imatges es pot veure bé quin és el procés de treball.

El señor, el sombrero y el cacahuete:
dibujos de Pere Puig en busca de editor 2
Lo que me gusta mucho del estilo de dibujo de El senyor, el barret i el cacauet es que se trata de un modo de trabajar muy intuitivo, que no requiere practicamente bocetos y que la rapidez de la realización de los dibujos da sorpresas agradables desde el momento en el que se colocan las distintas piezas sobre la mesa para hacer las fotografías. Las fotografías, para uno que no es fotógrafo, son quizás el punto más complicado, pero tampoco hay para tanto: una buena luz fría general de fluorescente y otra local, también blanca, para domesticar las sombras de la mejor manera. Con los siguientes bocetos e imágenes se puede ver bien cual es el proceso de trabajo.

El signore, il cappello e l’arachide:
disegni di Pere Puig in cerca di editore2
Quello che mi piace dello stile dei disegni de El senyor, el barret i el cacauet è che è molto intuitivo, praticamente non richiede schizzi e la velocità della realizzazione dei disegni fornisce delle piacevoli sorprese dallo stesso momento in cui si mettono i diversi pezzi sul tavolo per fare le fotografie. Le fotografie, per chi non è fotografo, rappresentano il punto più complicato; ma non si deve esagerare: una buona luce fredda generale di un neon e un’altra luce locale bianca, per ammorbidire le ombre nel modo migliore. Con questi schizzi e con queste immagini si può vedere bene qual è il processo di lavoro.

“1000 paraules. El meu primer diccionari visual” 3

I encara un dibuix més amb el seu corresponent esbós.

Y aún un dibujo más con su correspondiente esbozo.

Ed ecco un altro disegno con il suo schizzo corrispondente.